dimecres, 17 de juliol del 2013

LA FRESNEDA (MATARRANYA)


 
 
Pertany a Terol, i esta situada a la vall Matarranya , la vil·la va ser declarada “conjunto historico-artistico” l’any 4983.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
La plaça major és un dels conjunts arquitectònics més harmoniosos i bonics de tot l’Aragó, destaca l’Ajuntament acabat en 1576 d’estil gòtic – renaixentista, declarat Bien de Interés Cultura  amb una amplia llotja i  a la seva planta baixa hi ha una antiga presó (conserva grafitis del s.XVIII).
 
 
 
 
 
 
 L’edifici de La Encomienda data del s. XVI, fou la residencia del comendador de l’Orde de Calatrava, i tan aquest edifici com l’ajuntament és troben reproduïts al Poble Espanyol de Barcelona.


 
 
 

L’església parroquial dedicada a la Verge de les Neus de clar origen medieval fou reconstruïda al s. XVII amb estil renaixentista, el seu campanar octaèdric destaca en el conjunt arquitectònic. L’església filial construïda en el s. XVIII en honor a Nostra Senyora del Pilar, és un bonic edifici d’estil barroc amb una nau amb volta de canó, la seva façana constitueix un bonic exemple del
arquetip aragonès de portada- retaule.
 
 
 
 
 
 
Dels primers pobladors de la Fresneda donen fe les nombroses  troballes a tota la conca del Matarranya. De la època ibèrica apareixen restes el terme,part dels quals és conserven a l’ajuntament. En 1169 regnant Alfons II els cavallers de l’orde de Calatrava van reconquistar la zona als almoràvits, quedant més tard a mans de l’orde.
 
 
 

La carta de població va ser atorgada el 29 de desembre de 1224 a un total de 32 habitants i Pere III en va concedir títol de vil·la en 1283, quedant la Fresneda com a encomienda menor fins el s. XVI. De l’auge posterior de la vil·la dona fe la presencia de prestamistes jueus i una animada  activitat comercial, les diverses visites reals i el magnífic conjunt urbá que es conserva fins els nostres dies,  actualment és continua elaborant magnífics treballs de forja,  cistelleria i bordats tradicionals, així com els nombrosos dolços que encara elaboren als seus forns.
 

 
 
 
 
 
 
 
 

dimarts, 9 de juliol del 2013

CASTELLFOLLIT DE LA ROCA


 
 
 
El poble està situat a 296 m d'altitud i s'assenta en una cinglera basàltica. Té més de 50m d'alçària i gairebé un quilòmetre de longitud. Aquesta cinglera basàltica és la conseqüència de l'acció erosiva dels rius Fluvià i Toronell sobre les restes volcàniques de fa milers d'anys. La cinglera és la superposició de dues colades de lava: la primera, amb 217.000 anys d'antiguitat, prové de Batet de la Serra (Olot) i està formada per lloses. La segona, té uns 192.000 anys d'antiguitat i prové dels volcans de Begudà (Sant Joan les Fonts).



 

La presència d'un paleosòl (sòl antic format per materials al·luvials i piroclàstics, de colors més clars), aproximadament a un quart de la base del cingle, permet explicar que en aquesta zona es van emplaçar dues colades i indica que entre l'emissió d'una i de l'altra va passar prou temps perquè el riu pogués sedimentar tots aquests materials.
 
 
 

La lava, en solidificar, dóna lloc a una roca de gran duresa, el basalt. En el procés de refredament, la lava es contrau, s'esquerda i pren diferents formes o hàbits de retracció. Es poden observar, a la base de la cinglera, nivells amb hàbit lenticular (formació de lloses), i a la part superior, nivells amb hàbit prismàtic (columnes hexagonals més o menys ben formades).

El Fluvià i el Turonell, en un lent procés erosiu, han solcat els seus llits en els contactes entre les colades de lava i el relleu preexistent.
 
 
 

Aquest procés ha posat al descobert a la base de les colades una antiga terrassa fluvial sobre la qual es van emplaçar els corrents de lava.

A la base de la cinglera, trobem vegetació de ribera amb freixes, pollancres, verns i salzes.

 
 
 

L'antiga vila, que estava envoltada de murs, va ser destruïda pels terratrèmols de 1427-28.
Hi ha dues versions sobre l'origen del nom Castellfollit de la Roca:

La primera diu que està relacionada amb l'existència d'un castell a la zona, i es justifica ja que en l'any 1906 es troba el nom "Kastro Follit". En altres documents apareixen els noms de "Castro-Follito" i "Castello-Follito". En referència a la paraula "follit" pot ser del fet que la construcció sigui laminada, és a dir, realitzada amb pissarra. Com que a la zona no es troba aquest tipus de roca, es creu que el nom és per la similitud amb el basalt.

 


La segona diu que no ve de cap construcció militar, sinó de la silueta de la cinglera, per la seva similitud a una fortalesa. La paraula "follit", doncs, provindria de què la cinglera s'ha format com si fossin fulles allargades.

Recentment s'han afegit les paraules "de la Roca" per diferenciar-lo dels altres dos pobles catalans amb el mateix nom: Castellfollit del Boix i Castellfollit de Riubregós. De totes maneres, l'any 1110 ja està documentat com a rupem de Castrofollit.

 


 
El castell de Castellfollit havia estat de la propietat dels vescomtes de Bas, i durant aquella època, va esdevenir el centre de la baronia de Castelllfollit de la Roca. L'any 1462, va caure en mans dels remences de Francesc de Verntallat durant la Guerra Civil Catalana. El 1657, durant la Guerra dels Segadors, hi va tenir lloc una batalla en la qual els francesos van ser derrotats per les tropes castellanes comandades per Francisco de Orozco, el marquès de Mortara.

L'any 1691 l'exèrcit francès enderrocà el castell. El 1874, durant la  Tercera Guerra Carlina, hi va tenir lloc un combat a les runes del castell, en el qual les forces carlines de Savalls van derrotar les republicanes de Nouvilas. Actualment, al costat de les runes del castell hi ha un edifici modern i les runes de l'Església de Sant Salvador  (abans Sant Julià).


 
EL BARRI VELL

El barri vell d'origen medieval, està format per places i carrers estrets i ombrejats. Les cases són, en la seva major part, construïdes amb pedra volcànica.

A l'extrem de la cinglera, on hi havia hagut l'antic cementiri del poble fins al 1961, any en què fou clausurat i traslladat al lloc actual, trobem la plaça-mirador Josep Pla. Aquesta balconada ens ofereix una espectacular panoràmica i ens permet entendre la posició estratègica del poble i les seves qualitats naturals per a la defensa.

 


En un costat de la cinglera hi ha l'antiga església de Sant Salvador, de la qual es té constància ja en el segle XIII. L'edifici actual, refet en diverses ocasions, és d'estil renaixentista tardà, amb un campanar de planta quadrada amb obertures a cada banda i coronat per una teulada casquet adornat amb petites pilastres. Es conserva una finestra  romànica tardana i diversos carreus de basalt reutilitzats.

 
 
 
 
 


 
 
 
En l'església s'hi van fer celebracions litúrgiques fins que durant la Guerra Civil fou destruïda. El mal estat en què queda la construcció féu que, una vegada acabada la Guerra, es decidís construir una nova església a la part nova del poble i s'abandonés l'antic edifici. A mitjan anys 80, per iniciativa dels veïns, es va recuperar l'antiga església com a centre cultural.